Viatge UOC a

L’ANATÒLIA ORIENTAL

Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat.

(Gènesi, 8, 1-4)

Tèrah va prendre el seu fill Abram, el seu nét Lot i la seva nora Sarai, muller d’Abram, i des d’Ur de Caldea s’encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però arribats a Harran, s’hi quedaren a viure. Tèrah morí a Harran a l’edat de dos-cents cinc anys. El Senyor va dir a Abram: «Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré». (...) Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Harran. Va sortir d’allà per anar al país de Canaan.

(Gènesi, 11, 31 - 12, 5)

Una tropa de francs ha aconseguit fer-se amb Edessa, l’ar-Ruha dels àrabs, una gran ciutat armènia situada al nord del camí que porta de Mossul a Antioquia. (...) Un cabdill franc, anomenat Balduí, ha arribat al febrer al capdavant de diversos centenars de cavallers i de més de dos mil soldats d’infanteria. El senyor de la ciutat, Thoros, un ancià príncep armeni, ha recorregut a ell per a reforçar la guarnició de la seva ciutat enfront dels repetits atacs dels guerrers turcs. Però Balduí s’ha negat a ser un simple mercenari, ha exigit ser nomenat hereu legítim de Thoros. I aquest, ancià i sense fills, ha accedit. Segons el costum armeni, s’ha celebrat una cerimònia oficial d’adopció. (...) Uns dies després de la cerimònia, el «pare» i la «mare» van ser linxats per la multitud per instigació del «fill», que va assistir impassible a la seva mort, abans de proclamar-se comte d’Edessa i de confiar als seus companys francs tots els càrrecs importants de l’exèrcit i del govern.

(Amin Maalouf, Las cruzadas vistas por los árabes,  Madrid, 1989: 55-57)