Tres fantàstiques panoràmiques d'en Ramon Orcau...
dimarts, 27 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
Foto: Natàlia Alarcón
Et mostres nua, generosa i senzilla, com ho gemeguen les muntanyes que vas ser. Cada respir dels turons, que reposen l’altiplà, porta alè d’amor a l’ésser humà, i un neguit, la coïssor de les ferides, del trepig de la ignorància i el menyspreu de la cobdícia. Genocidi. De les llàgrimes, del plor, n’has fet aigua que braveja al congost. Esperes pacient i callada, trenant puntes de coixí, donant recer a la llera d’un riu, que parteix en dos la teva ànima. I des d’Ani, gran ciutat a l’antigor, ciutat fantasma a hores d’ara, et contemplo, Armènia, dividida pels humans a qui sempre has acollit. M’agrades tal com ets, lluny de fronteres, amb la brisa que passeja per la dermis del teu cor, i responc el teu somriure.
(Des de la ciutat d'Ani, esplendorosa com Bagdad, Constantinoble, o El Caire, actualment la ciutat fantasma que fa frontera entre Turquia i l'Armènia actual. La imatge reprodueix el moment i el lloc des d'on vaig escriure el text).
Text: Miquel Santaeulàlia ("alalleradelnil.blogspot.com.es")
diumenge, 25 d’agost del 2013
divendres, 23 d’agost del 2013
Receptes turques: Börek de formatge
Per anar fent boca... pel dinar turc promès.
http://cuinejar.blogspot.com/2013/08/borek-amb-formatge-feta.html
Abraçades de la Capitana L.
http://cuinejar.blogspot.com/2013/08/borek-amb-formatge-feta.html
Abraçades de la Capitana L.
dimecres, 21 d’agost del 2013
Mesopotàmia
Foto: Ramon Orcau
Reposa la plana, silent. Calla la terra,
quadriculada, vestida de tints, pintada de verds i crus. Recita el minaret,
temporal, enyorant llavors, clamant creences al cel. Vigila la madrassa, que
guarda la recitació al seu ventre, i manté a recer l’ànima humana. Bufa el vent
besades turquesa sobre els conreus. Cada cop d'aixada és un coit místic que
cerca les entranyes, un prec constant a la vida, un plor emocionat als deus. I
on el cel estima la terra, l'horitzó juga, amagat de la raó, difós el seu cos
en el nostre imaginari. Mesopotàmia!
Text: Miquel Santaeulàlia
"www.alalleradelnil.blogspot.com.es"
dimarts, 20 d’agost del 2013
dilluns, 19 d’agost del 2013
Un Pare Nostre...
Vídeo d'Eduard Farré
A Deyrul
Zafaran vam escoltar l'arameu, la llengua que va servir a Jesús per predicar..., una sensació molt especial.
divendres, 16 d’agost del 2013
Viatge UOC a
L’ANATÒLIA ORIENTAL
Després, Déu
es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb
ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de
les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar
i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. Les aigües s’anaven
retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia
baixat. El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes
d’Ararat.
(Gènesi, 8, 1-4)
Tèrah va prendre el seu fill
Abram, el seu nét Lot i la seva nora Sarai, muller d’Abram, i des d’Ur de
Caldea s’encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però arribats a Harran, s’hi
quedaren a viure. Tèrah morí a Harran a l’edat de dos-cents cinc anys. El
Senyor va dir a Abram: «Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa
del teu pare, cap al país que jo t’indicaré». (...) Abram es va endur la seva
muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors
que havia adquirit a Harran. Va sortir d’allà per anar al país de Canaan.
(Gènesi, 11, 31 - 12, 5)
Una tropa de francs ha aconseguit
fer-se amb Edessa, l’ar-Ruha dels àrabs, una gran ciutat armènia situada al
nord del camí que porta de Mossul a Antioquia. (...) Un cabdill franc, anomenat
Balduí, ha arribat al febrer al capdavant de diversos centenars de cavallers i
de més de dos mil soldats d’infanteria. El senyor de la ciutat, Thoros, un
ancià príncep armeni, ha recorregut a ell per a reforçar la guarnició de la
seva ciutat enfront dels repetits atacs dels guerrers turcs. Però Balduí s’ha
negat a ser un simple mercenari, ha exigit ser nomenat hereu legítim de Thoros.
I aquest, ancià i sense fills, ha accedit. Segons el costum armeni, s’ha
celebrat una cerimònia oficial d’adopció. (...) Uns dies després de la
cerimònia, el «pare» i la «mare» van ser linxats per la multitud per instigació
del «fill», que va assistir impassible a la seva mort, abans de proclamar-se
comte d’Edessa i de confiar als seus companys francs tots els càrrecs
importants de l’exèrcit i del govern.
(Amin Maalouf, Las cruzadas
vistas por los árabes, Madrid, 1989:
55-57)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)