Foto: Ramon Orcau
Reposa la plana, silent. Calla la terra,
quadriculada, vestida de tints, pintada de verds i crus. Recita el minaret,
temporal, enyorant llavors, clamant creences al cel. Vigila la madrassa, que
guarda la recitació al seu ventre, i manté a recer l’ànima humana. Bufa el vent
besades turquesa sobre els conreus. Cada cop d'aixada és un coit místic que
cerca les entranyes, un prec constant a la vida, un plor emocionat als deus. I
on el cel estima la terra, l'horitzó juga, amagat de la raó, difós el seu cos
en el nostre imaginari. Mesopotàmia!
Text: Miquel Santaeulàlia
"www.alalleradelnil.blogspot.com.es"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada